Fins ara, si volíem mantenir fora de perill algun arxiu o posar una barrera als nostres dispositius, havíem d’usar contrasenyes. Les combinacions de caràcters com a mètode per identificar-se han estat la norma durant anys. El cas és que proliferen els atacs cibernètics als servidors on s’emmagatzemen les nostres contrasenyes, la qual cosa ens fa estar cada vegada més exposats i insegurs.
El nostre ordinador ens coneix, si és prou nou, per aspectes mesurables que li permeten distingir-nos d’altres persones, paràmetres biomètrics que poden identificar-nos plenament i de manera inequívoca, com per exemple, l’empremta del dit índex. Amb això el fem servir de barrera de seguretat.
Sembla que el futur està lliure de passwords, la biometria pren el relleu. Vegem per on ens porta aquest camí:
Empremtes dactilars: El seu ús porta avantatge respecte a les altres, puix que ha estat el primer a tenir difusió massiva. Ja són molts els dispositius que compten amb aquest tipus de lectors: ordinadors, smartphones, etcètera.
Com sempre ocorre, milers d’hackers i afeccionats es van dedicar a posar a prova aquest sistema, i van aconseguir demostrar que no és infal·lible, però reconeixent que la seguretat, respecte a les contrasenyes numèriques o patrons de desbloqueig als terminals, augmenta moltíssim.
Ja una empresa catalana, Paytouch, ha implantat el sistema de pagament a locals i comerços amb un aparell que reconeix l’empremta del dit, i sembla que el sistema està arrelant am força. Ara a les illes Balears, aviat en disposarem a Barcelona.
La veu: A poc a poc els assistents de veu s’estan introduint en el nostre entorn, com el Siri del Iphone. Però a més d’aquests, la veu servirà com a paràmetre identificador, especialment per a dispositius petits.
Algunes empreses ja estan utilitzant aquesta tecnologia per detectar intents de frau en els seus centres d’atenció telefònica, donar un accés més ràpid als seus clients, o fins i tot per renovar les contrasenyes.
Com funciona? S’analitzen mostres de veu i es registra la forma i longitud del tracte vocal, el to i el ritme de conversa. Una vegada que el client es registra al sistema, aquest recull una mostra de veu i n’extreu un model que s’emmagatzema com a patró. Després es compara amb la veu del client quan torna a trucar, generant una taxa de coincidència que, o bé dóna accés al sistema, o bé la rebutja.
La forma de l’orella: La pantalla tàctil de molts telèfons poden reconèixer patrons més complexos. Descartes Biomètrics ha llançat l’aplicació Ergo Android, que fa un mapa dels punts de contacte de l’orella quan es pressiona el smartphone contra ella, generant un patró que compara amb un altre creat prèviament per detectar si els usuaris coincideixen. L’ús de l’orella té avantatges sobre el de l’empremta dactilar: la primera és que no necessita cap dispositiu o sensor específic, ja que l’escànner ho realitza utilitzant la tecnologia del mateix mòbil, la qual cosa redueix el cost i augmenta la seva accessibilitat. També ho és que es tracta d’un gest habitual, com és acostar-se el telèfon a l’orella.
Altres possibilitats, com el reconeixement facial, l’iris i la nineta de l’ull, el ritme dels batecs del cor, la velocitat de teclejar, fins i tot la implantació de tatuatges amb circuits electrònics flexibles, o les càpsules innòcues amb una bateria alimentada pels àcids gàstrics que emeten un senyal inequívoc i irrepetible capaç de ser captada pels dispositius, són encara una mica més llunyanes, però empreses com Motorola està treballant en elles.
Des de ShBarcelona t’oferim aquesta informació perquè si ets dels que obliden tot sovint les passwords, puguis incorporar-te a aquestes noves tecnologies.
