La capital catalana té un gran patrimoni artístic d’art públic al carrer. Segurament, hauràs vist diverses escultures situades a les vies públiques, de les que possiblement en coneixeràs el nom, l’autor o, fins i tot, alguna anècdota; però el conjunt d’obres és tan extens en aquesta ciutat, que sempre queden noves formes artístiques per descobrir. És per això, que des de ShBarcelona volem dedicar aquest article a l’art urbà a Barcelona.
Article relacionat: Street art
Taula de Continguts
L’art públic de Barcelona
Tot i que a primera vista pugui semblar que l’art públic no té gaire rellevància, en realitat, el fet de tenir certes escultures a la via pública en lloc d’unes altres, és quelcom que es realitza d’acord amb unes funcions que van més enllà de decorar superficialment la ciutat. L’art públic als carrers de Barcelona, en concret l’escultura, comença estrictament en el Renaixement (segle XVI aproximadament). Compleix la funció de configuració de la ciutat, en dos sentits: d’una banda, en un sentit urbanístic o, més específicament, de disseny urbà, és a dir, contribuint a l’organització de l’espai de la urbs; per altra banda, en el pla simbòlic, és a dir, donar significat a la commemoració i memòria històriques. Els llocs on trobem més monuments d’art públics són els parcs i les places, i en menor mesura, a les cantonades entre dos carrers. Això respon a la lògica que han de tenir una bona perspectiva i estar situats en un angle que faciliti la seva contemplació.
Monuments de Barcelona
El Monument a Santa Eulàlia, a la Plaça del Pedró, des de la seva construcció al segle XVII és considerat el primer monument als carrers públics. Si bé és cert, però, que tenim algunes petites escultures situades a les fornícules d’alguns edificis que remeten a l’Edat Mitjana, però ens referim al primer monument com a tal. La famosa estàtua El Gat, situada actualment a la Rambla del Raval, és obra de Fernando Botero, un escultor, pintor i dibuixant colombià. Abans, però, havia estat situada al Parc de la Ciutadella, al costat de l’Estadi Olímpic i en una plaça a prop de Drassanes. Va ser l’any 2003 quan es va col·locar, ja de forma definitiva, en el lloc en el qual està ara, que destaca per ser una gran figura d’un enorme gat, fet de bronze. Els més atrevits es dignen a fotografiar-se sobre del gat, els altres, al costat. S’ha convertit en poc temps en un símbol de la ciutat i del barri del Raval. Els Llumins és una gran escultura situada al parc de la Vall d’Hebron, d’estil pop art i una de les més conegudes de l’art urbà a Barcelona. Oldenburg, a través d’aquesta obra (i altres), converteix l’art en una cosa més de la vida de la gent del carrer, però també suposa una crítica a la societat del consum. El monument, que fa 22 metres d’alt; 9,12 metres d’ample i poc més de 13 metres de llarg, amb el llumí encès que destaca sobre els altres, potser representa la solemnitat del que és trivial. L’Ajuntament de Barcelona va fer l’encàrrec a Oldenburg amb motiu de les Olimpíades de Barcelona, celebrades l’any 1992. Si mai l’has vist, pots anar en metro i baixar a la parada Montbau de la línia verda, baixant pel carrer del Pare Mariana fins a creuar-te amb l’Avinguda del Cardenal Vital i Barraquer. No és l’única escultura d’objectes de la vida quotidiana de grans dimensions d’ Oldenburg. Potser la més coneguda sigui la de la Barra de llavis ascendent sobre vehicle eruga de 1969, en protesta contra la Guerra del Vietnam, o la Cullera blanca amb una cirera en un extrem, a Minneapolis.
Article relacionat: De grafitis i safaris.
David i Goliat, també es va inaugurar l’any de les Olimpíades. Hi ha moltes persones que, sense conèixer el títol, encara no han aconseguit veure què representa aquesta escultura d’Antoni Llena. Està situada al Parc de les Cascades, a l’Avinguda Litoral 12-14, un parc que juntament amb altres llocs de Barcelona, va formar part del projecte de renovació urbanística per als Jocs Olímpics. Llena és també autor de l’obra Els castellers, un monument situat a la plaça Sant Miquel que fa dos anys va causar polèmica per l’emplaçament i p el cost, entre altres motius, al veïnat, que van batejar l’obra com “ferralla”. A la Girafa coqueta la coneixem tots. Jeu estirada en una postura insinuant al final de la Rambla de Catalunya, a punt de creuar amb la Diagonal. És obra de l’escultor Josep Granyer. Just al principi de la Rambla Catalunya, s’hi troba una altra escultura d’aquest mateix escultor barceloní, El toro assegut, que per cert, es va intentarrobar l’any 2006, peròel seu segrestva durar ben poc. Tampoc podem oblidar els ratpenats que trobem a les faroles de Passeig de Gràcia. Per acabar, ens anem d’allò més humorístic a un monument de motivacions tràgiques i de memòria històrica situat al Parc de la Ciutadella, al costat del llac on hi ha les barques de lloguer. Aquest monument artístic del 1987, d’André Fauteux, artista canadenc, format per un cercle aixecat d’una banda amb una pedra, suposa un homenatge als barcelonins morts en els camps d’extermini nazis.
*Imatge destacada de: Ramirez de Gea via VisualHunt