ALLÒ QUE EL “MÒBIL” S’ENDUGUÉ

La irrupció de mòbils i smartphones ha introduït canvis en la nostra vida quotidiana. Bústies de correus i cabines telefòniques han estat dràsticament reduïts a un mínim, quan abans poblaven les cantonades. Però no són els únics: molts altres objectes que abans empràvem diàriament o molt sovint, ara dormen amagats en qualsevol calaix, perquè ja gairebé no els usem.

Aparells que ja no fem servir

El primer que ens ve a la ment és el telèfon fix. A moltes llars ha anat perdent terreny enfront del mòbil, i cada cop són més els que prescindeixen d’ell al domicili, sobretot els joves. Aviat la frase “Que s’hi pot posar en tal?” passarà als annals de la història.

Juntament amb el fix s’ha perdut el contestador automàtic. Recordes aquell aparell que gravava les trucades (en una cinta de casset!) mentre érem fora de casa?

Alguns afeccionats sibarites la segueixen usant, però el comú dels mortals ja ha oblidat on la va desar, parlem de la càmera fotogràfica. Fins i tot entre els professionals el seu ús és compartit amb la càmera del smartphone, d’accés més còmode i instantani i amb una qualitat difícil de superar per les tradicionals càmeres.

I com no, cada vegada es generen menys àlbums de fotografies en paper, ara substituïts pels digitals emmagatzemats al núvol que pots veure on i quan vulguis, i per descomptat, amb menys cost.

Walkman, diskman, iPod, mini disc… aquests suports que permetien emportar-nos la música onsevulla, han caigut en l’oblit definitivament, ja que tots hem après a guardar la nostra biblioteca musical, digital i gairebé infinita al telèfon mòbil.

Encara que no era d’ús quotidià, gairebé tots en teníem una, i l’empràvem per gravar alguna classe, fer d’espies aficionats o sentir-nos com intèrprets musicals de fama: parlem de la gravadora, a hores d’ara definitivament oblidada i substituïda per l’incorporada al smartphone.

Papers que ja no llegim

El senzill gest de treure el mòbil de la butxaca, prémer dos botons i estar connectat a Google ha acabat amb aquelles enciclopèdies de tants toms, antany sempre presents als prestatges de casa. I què dir del diccionari, ara escrivim tal com raja i ens refiem que el corrector resolgui els errors comesos.

Excepte a alguna cafeteria on amablement la posen a disposició del client, la premsa en paper ha perdut la batalla enfront de la premsa digital, per la facilitat d’accés i la immediatesa de l’actualització en temps real de què està passant al planeta.

I encara que molts es resisteixen al·legant que no produeix la mateixa sensació, el llibre que agafàvem per llegir al metro o a la sala d’espera del dentista ha deixat d’ocupar lloc a bosses i motxilles. Avui en dia totes les editorials llancen versions de les seves edicions en format smartphone, i damunt són més econòmiques.

I el procés segueix…

Han quedat moltes més coses al marge: l’agenda, la càmera de vídeo, els mapes de carretera, les videoconsoles…

Les següents a caure en l’oblit seran sens dubte les targetes de crèdit i les d’embarcament, les claus del cotxe i els comandaments a distància, i a poc a poc totes les seves funcions les tindrem a la butxaca, en aquest telèfon mòbil que cada vegada usem menys per trucar.

 

A ShBarcelona tots duem a sobre el nostre. I tu, ets fan o et resisteixes al comodí?