En els últims anys i amb els canvis de govern s’han produït una sèrie de canvis a les lleis immobiliàries amb l’objectiu de protegir l’inquilí de possibles abusos per part de propietaris i agències.
Aquestes lleis promouen l’estabilitat en el contracte d’arrendament, perquè el propietari no pugui apujar el preu del lloguer tan sovint com fins ara.
Si tens pensat llogar un pis a Barcelona, en aquest article de ShBarcelona us descobrim alguns dels canvis que s’han produït en les lleis immobiliàries aquesta última temporada i els seus beneficis i problemàtiques que comporten.
Article relacionat: Novetats a la Llei d’Arrendaments Urbans
Taula de Continguts
Noves lleis, nous problemes?
Punts clau de la nova llei
-
Imatge via Pixabay
S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de tres a cinc anys, i s’ampliarà la pròrroga tàcita d’un a tres anys per a persones físiques, en el cas que l’arrendador o l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar.
- En cas que la part arrendadora sigui una persona jurídica seran set els anys de contracte obligatoris i tres de tàcites.
- La pujada de la renda anual estarà lligada a l’IPC durant el temps que duri el contracte (5 anys).
- Es limita a dos mesos de renda les garanties addicionals a la fiança, llevat que es tracti de contractes de llarga durada.
- Per tal de resoldre el contracte, un cop arribada la data de venciment d’aquest, o de qualsevol de les pròrrogues, i transcorreguts com a mínim 5 anys si l’arrendador és una persona física, o 7 anys si és una persona jurídica, l’arrendador ha de comunicar a l’inquilí la seva voluntat de no renovar-lo, amb, almenys, quatre mesos d’antelació. Si és el llogater el que vol anar-se’n, ha d’avisar amb dos mesos d’antelació.
- En cas contrari, el contracte es prorrogarà obligatòriament per terminis anuals fins a un màxim de tres anys més, llevat que l’inquilí manifesti a l’arrendador amb un mes d’antelació a la data d’acabament de qualsevol de les anualitats, la seva voluntat de no renovar el contracte.
- La potestat de recuperació de l’habitatge pel propietari per resoldre anticipadament el contracte ha de quedar recollida expressament en el contracte (com que ho necessiti pel seu habitatge habitual, dels seus fills o cònjuge si canvien les circumstàncies familiars).
- El comprador d’un pis de lloguer ha de respectar el contracte vigent, estigui o no inscrit en el Registre de la Propietat.
- Si hi ha acord entre propietari i inquilí es podran realitzar obres de millora de l’habitatge sense necessitat de signar un nou contracte.
- Les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte aniran a càrrec de l’arrendador sempre que sigui una persona jurídica.
Tot i que la nova regulació suposa un retorn a l’antiga durada de 5 anys com a mínim garantit per a tot arrendatari, suposa obrir de nou el debat sobre si aquesta durada és suficient o, si per contra, és massa extensa.
Article relacionat: Requisits per llogar un pis a Barcelona
Controvèrsia
Imatge via Pixabay
Com sol passar a molts debats, depèn de les necessitats de cadascun. Tot arrendatari necessita una estabilitat a l’hora de tenir una llar.
Per l’altra banda, tenim al propietari, que té el dret d’explotar la seva propietat al màxim i, si això suposa canviar d’arrendatari o realitzar obres de millora per poder augmentar així els seus ingressos, pot ser injust que no pugui disposar de més flexibilitat per això.
La solució sol ser trobar punt mitjà i, en aquests casos, el consens social sembla ser el més adequat.
Així doncs, es va trobar el consens en tornar als antics 5 anys mínims de contracte, doncs la reducció a 3 anys que es va establir, va suposar un minvament en aquest cas.
La conclusió, al cap i a la fi, és que, en aquest àmbit, el més important, més enllà de la durada mínima que pugui establir-se, és proporcionar seguretat jurídica i tranquil·litat tant als arrendataris com als arrendadors.
I tu què en penses? Creus que són canvis positius o negatius?
