Quan arriba la tardor, un producte apareix al mercat: la castanya. Fruit del castanyer, és embolicat de punxes, i a qui no es fa enrere li regala un excepcional aliment, ple de sabor i molt d’aliment, ja que té molts hidrats de carboni i no gaire greix. Si bé avui en dia quasi tota la castanya que arriba a les botigues ve de fora del nostre país, al Montseny s’està fent una campanya per reintroduir-la, i ja es pot adquirir castanya catalana a través de l’empresa Castanyes de Viladrau. Des de ShBarcelona et portem una explicació de com es viu la temporada de castanyes a Catalunya.
Article relacionat: La castanyada i la tradició
La Castanyada i la Castanyera
Imatge de Barcelona.cat via VisualHunt
A la tardor, quan la ciutat comença a tenir els carrers plens de fulles dels caducifolis plàtans, arriba una entranyable figura del costumari: la Castanyera. Si bé no en la mida en què ho feia anys enrere, encara podem trobar-la a les cantonades, amb el fogó calent i els sacs de castanyes i moniatos fent pila al costat de la caseta. Les paperines de paper de diari pengen a les parets, i per pocs diners podeu comprar-ne una, plena de castanyes o embolicant moniatos acabats de fer, per un mos urbà o escalfar-vos les mans anant cap a casa.
La globalització arriba fins i tot a les festes tradicionals, i encara que Halloween empeny amb força, sobretot entre els menuts, a casa nostra encara som molts els qui continuem fidels a celebrar la castanyada, la vigília de Tots Sants, la nit del 31 d’octubre al 1 de novembre. Les nostres taules s’omplen dels tradicionals productes de l’època: castanyes cuites, moniatos fets al forn, que se serveixen fumejant. Tant un producte com l’altre són d’aquells dels que es diu “qui no en pela, no en menja”, i abans de poder degustar-los cal que ens embrutem les mans amb la sutja de les pells, però val la pena! Perquè ningú es quedi amb gana, els fruits secs també hi són presents: nous, figues, panses, avellanes i ametlles, prunes i orellanes de préssec, això tot de casa nostra, i dàtils vinguts de terres més exòtiques. Els més llaminers hi afegeixen fruites confitades o gebrades, que donen força color a les safates.
Article relacionat: Prepara la teva llar per a la tardor
Imatge via Pixabay
Però la vista de grans i petits és posada a una safata en especial: la dels panellets. Aquests pastissets tenen el mateix origen que la festa, són ressò de les reunions de caràcter funerari que es feien per aquestes dates, en les que s’ofrenaven pans o panets i fruits secs als difunts de cadascú. Bàsicament fets d’ametlla, moniato, ou i sucre, són els reis de la taula. Els preferits són els de pinyons, amb una estètica guanyadora, però també es fan de xocolata, coco, massapà farcit, amb cireres, i no acabem la llista, doncs la imaginació dels artesans d’avui en dia és infinita.
Si no sou experts a la cuina i voleu assegurar-vos l’èxit, qualsevol pastisseria catalana us n’oferirà de molt bons. A Barcelona hi ha llocs on en trobareu de primeríssima categoria, com per exemple els tradicionals Escribà, Mauri, Foix de Sarrià, La Colmena, o Abril d’Hostafranchs. Com tot això pot resultar embafador si no ho “reguem”, cal fer un racó a la taula per l’ampolla de mistela, moscatell, malvasia, o també vi dolç o ranci, al gust. Us recomanem la primera opció, la mistela, la joia del celler, però si no en teniu, un vi de missa Müller també serà excel·lent.
I tú, com vius l’època de castanyes a la Ciutat Comtal?
Hola Mercedes!
M’encanta el teu article i sóc molt fan de la tradició catalana de la Castanyera.
Treballo organitzant esdeveniments en un hotel, i estic buscant una castanyera per treballar el dia de la castanyada a l’hotel, fent castanyes. Això si, necessito que tingui el seu propi torrador de castanyes. Per casualitat en conèixes alguna?
Salutacions!
PD: Marrameu torra castanyes, a la boreta del foc.. ja n’hi peta una als morros….