Pot ser que estàs llegeixes això perquè estudies el català i t’interessa aquesta cultura tan única i arrelada. Si és així, fas el que cal, la immersió en el territori és la millor manera d’aprendre. És possible, però, que hagis sentit alguna expressió que et sigui difícil de traduir, perquè no correspon literalment a cap idioma. Vejam si des de ShBarcelona podem ajudar-t’hi amb algunes de les dites típiques del català en aquest article en el qual en veurem el significat, i de passada enriquiràs el teu vocabulari.
Article relacionat: Castellers, una tradició molt catalana
Dites catalanes i el seu significat
A continuació podeu veure una llista amb les dites catalanes més populars ordenades per orde alfabètic i el seu significat:
Imatge de Toni Juan via VisualHunt
A la babal·là: de qualsevol manera, sense posar interès o atenció.
Abillar-la: tenir diners.
Això passa de taca d’oli: és un abús, un inconvenient, passa de mida.
Amagar l’ou: dissimular, disfressar.
Anem a pams: una cosa darrera l’altra.
Baixar de l’hort: ser novell, no saber les normes
Buidar el pap: dir tot allò que es callava per algun motiu.
Embolicar la troca: complicar les coses.
En Tal en sap un niu: que de qui es parla és un expert.
En va dir una de l’alçada d’un campanar: va dir una barbaritat.
És més conegut que la Monyos: ja està molt vist, no és novetat.
Estiren el calaix del pa, i cauen d’esquena: no tenen diners
Fer dissabte: fer la neteja
Fer el préssec: fer el ridícul.
Filar prim: ser primmirat, fixar-se massa en els detalls.
Guardar una poma per la set: estalviar per al futur.
Hi ha roba estesa: algú ens escolta que no volem que senti el que diem.
Ja et conec, herbeta, que et dius marduix: no em vinguis amb històries.
Jo toco el dos: me’n vaig, ho deixo.
Muts i a la gàbia: calla i obeeix.
Article relacionat: Com som els catalans?
Imatge via desdibuix – miquel via VisualHunt
Néixer amb un pa sota l’aixella: coincidir el naixement de la criatura amb un esdeveniment econòmic bo pel seu futur.
Ni de bon tros: significa que allò que diem no s’ajusta a la realitat.
No ve d’un pam: tant és, tant se me’n dóna.
Partir peres: enfadar-se, trencar-se una societat o una parella.
Plou a bots i barrals: plou moltíssim, amb força.
Saber quin pa s’hi dóna: saber de què va, tenir-hi experiència.
Ser un tastaolletes: ser un inconstant, començar moltes coses i no acabar-ne cap.
Tenir el budell buit: vol dir que tenim molta gana.
Tenir mala peça al teler: anar a pitjor, estar en males condicions o amb dolentes expectatives.
Tenir un cobriment de cor: desmaiar-se, defallir.
Treure de polleguera: fer perdre els nervis.
Treure’s el son de les orelles: espavilar-se.
Treu-t’ho del cap i posa-t’ho als peus: no segueixis amb aquesta idea.
Un bé negre amb potes rosses: és un impossible, no m’ho crec.
Un s’hi va florir: que estic esperant i el que sia triga massa.
Xerrar pels descosits: parlar molt, no deixar la paraula.
*Imatge destacada de McBey via VisualHunt
Interessant, veritat? Si en saps més dites catalanes, no dubtis en compartir-ho amb nosaltres als comentaris!
*fixar-se en: parar esment a, tenir esguard en
*barbaritat: bogeria / enormitat / desbarat R, Bal., DIEC / disbarat / atzagaiada / magallada / desficaci / barrallada / barrafustada Val. / doi / endemesa / bogeria / enormitat / porcada (dita o feta contra la raó, fora de propòsit, irracional, temerària, excessiva) | bacinada / barrinada R / batallonada Bal. / capbuitada / destarifament / deslligament / sabatada / femada Val. (dita bèstia o molt absurda)
*de què va: de què es tracta
*enfadar-se: renyir
“una societat” no vol dir una relació
*perdre els nervis: pujar-se’n a la figuereta, eixir-treure de polleguera, treure de fogó, treure-fer eixir de cassola, fer sortir de caixa, fer sortir de sest, treure de les casetes, fer eixir-treure de mare, fer sortir el fetge (a algú), fer anar fora corda, fer desbatejar, treure de punt, treure de (solc i de) botador, treure del solc (fer sortir una cosa del seu curs natural, del seu estat normal; violentar-la; exasperar, fer perdre la calma), fer grifar algú, fer-se curt, qualcú; sortir de polleguera, sortir-eixir-se de fogó, sortir de cistella, eixir de sest, eixir-se de cassola (sortir una cosa del seu estat normal, violentar-se; estar fora de si, exasperar-se, perdre la moderació, especialment per un accés d’ira)
*espavilar-se: escarrabillar-se DIEC, R / reixinxolar-se / dessonillar-se / llevar-treure’s-espolsar-se LA son (dels ulls-de les orelles) / enginyar-se / adobar-se(-les) / manegar-se-les / esbellussar-se / compondre-se-les / desempallegar-se / desembarassar-se / deseixir-se / fer l’ull viu (fer-s’ho, sortir-ne-sortir-se’n, reeixir)
*no segueixis amb: no continuïs (amb) aquesta idea
*xerrar pels colzes-descosits, *per les butxaques, *com un lloro-una cotorra: parlar per boca de càntir, parlar per les illades, xerrar-parlar com un papagai, xerrar més que unes bregadores (R), parlar com-ser un baterell (de molí), parlar més que fetge en brasa-brases, xerrar més que una garsa, xerrar-parlar per quinze-setze, xerrar més que setze, parlar com un diputat, parlar a preu fet-escar, xerrar-tenir més llengua que un advocat, tenir més paraules-llengua que un saig, xerrar més que un saig, que el vi, que setze, més que les nous, que un sac de nous, que un breviari lletres, tenir la llengua més llarga que els cans, ésser un tot llengua o un setze llengües, tenir llengua per a setze, tenir més corda que un rellotge, ser de la família de Maicalles-d’en Mai Calla (parlar molt, ser molt xerraire)
Moltes gràcies per la seva resposta i informació, Pep! Ja hem corregit el text amb les seves correccions. Salutacions