A la majoria de festes tradicionals els nens són els autèntics protagonistes, i per Nadal no podria ser d’una altra manera.
La seva il·lusió i alegria ens encomanen la seva felicitat i sempre busquem que aquesta sensació ens envaeixi també als adults, sobretot quan veiem les seves cares d’emoció a l’hora de cagar el tió de Nadal el 25 de desembre o amb els Reis Mags el 6 de gener.
I sí, has llegit bé. La tradició del tió de nadal és una de les més divertides i, perquè no, de les més peculiars de Catalunya, sobretot per als més petits.
Si no l’havies escoltat mai o t’acabes d’instal·lar a Barcelona, en aquest article de ShBarcelona et volem explicar la història del caga tió, una interessant tradició catalana i aragonesa molt arrelada a les nostres terres des de fa segles.
Article relacionat: Compres nadalenques a Barcelona
Taula de Continguts
La història del tió català
El tió català (o també anomenat sovint Caga Tió), es tracta d’una tradició catalana i aragonesa on el principal protagonista és un petit tronc màgic.
Anteriorment, el ritual era alimentar-lo amb fruita o qualsevol altre aliment per fer-lo cagar i que ens regalés alguna llaminadura. Seguidament, s’agafava el tronc es cremava a la llar de foc de casa.
El fet de cremar aquest tros de fusta simbolitzava una renovació de l’aire de l’habitatge, a més d’escalfar la llar durant els dies més freds, i s’aprofitava per allunyar possibles elements que poguessin afectar la llar: cuques, els llamps, mals esperits…
Imatge via VisualHunt
A més a més, fer cagar el tió, cremar-lo i escampar-ne les cendres era un símbol de fertilitat, per tant es tirava tant als conreus com dins la casa. Ho havies escoltat mai?
Passats els anys, aquest ritual s’ha anat perdent i s’ha convertit en una tradició de caràcter més infantil. Ja no es crema, i per donar-li més personalitat al tió, se’l sol decorar amb ulls, nas, una boca amb un ampli somriure, porta un barretina catalana i una manteta perquè no es refredi.
La curiosa tradició de fer cagar el tió
La màgia del tió de Nadal dura durant gairebé tot el mes de desembre a les nostres cases. Des del moment en què arriba a la llar i fins el moment que se’n va, tot és especial.
Hi ha famílies que van a buscar-lo al camp, normalment durant el pont de la Puríssima, on el tió els està esperant per anar cap a casa i poder-lo alimentar. N’hi ha d’altres que directament se saben el camí i truquen a les portes, esperant ser rebuts per als més menuts.
Imatge via Visual Hunt
Durant les setmanes prèvies a Nadal el tió s’ha d’anar alimentant, ja sigui amb fruita o verdura per a poder defecar uns bons regals per a tots els integrants de la casa.
Article relacionat: Mercats nadalencs a Barcelona
Quan arriba la nit de Nadal o el dinar de Nadal, la família es reuneix al voltant del tió i els petits de la casa comencen a donar-li cops de bastó mentre canten una cançó per a l’ocasió amb l’esperança que tregui regals, llaminadures i molta xocolata.
Tot i que inicialment es tractaven de petits regals, és cert que amb els anys el tió ens ha portat regals de tot tipus i de totes mides.
Les cançons que es solen cantar durant el moment de cagar el tió són senzilles, fetes perquè els més petits puguin recordar-les fàcilment. Una de les més conegudes és la següent. L’has cantada mai?
Caga tió
ametlles/avellanes i torró’
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió’
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!
Has celebrat algun cop el tió de nadal a casa? Que et sembla aquesta tradició nadalenca?
Fonts:
