Catalunya compta amb una gran cultura i tradició en la seva història. El nostre idioma, el català, és un idioma únic i identitàri per a tots els catalans, i tot i que ha evolucionat al llarg dels anys, moltes de les dites catalanes tradicionals encara s’utilitzen per milers de persones. En un article anterior ja et vam descobrir alguns dels refranys catalans més interesants, i des de ShBarcelona et portem una segona part on t’ensenyem algunes altres d’aquestes dites catalanes tradicionals, més refranys catalans.
Article relacionat: Dites típiques del català
Altres refranys catalans
Imatge via Pixabay
Des de ShBarcelona sempre hem volgut apropar-vos la cultura catalana i les seves tradicions. Un dels punts més importants d’aquesta cultura és la llengua, el català. Per això, com ja vàrem fer anteriorment, volem que aprengueu o recordeu algunes de les expressions utilitzades de tota la vida pels habitants de Catalunya, refranys tradicionals que són realment interessants, alguns dels quals costa trobar-li el significat. Igual que en l’article anterior sobre refranys catalans, a continuació trobaràs diverses expressions catalanes i el seu significat. Et deixem uns quants d’aquests refranys més autòctons, que no tenen traducció literal a altres idiomes, en especial al castellà. Vegem-los i sapiguem què volen dir.
Article relacionat: Dites típiques del català II
Imatge via Pixabay
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat: s’aplica per dir que una persona gran molts cops no és capaç de canviar de vida, de costums o del lloc on viu, arribant a deixondir-se i fins i tot a morir, com passa amb els arbres. Com més alt, més animal: es diu d’aquell que encara que ja no és un infant, encara no té el cervell ben endreçat, que encara fa bestieses. De qui no et miri en parlar, no et fiïs en obrar: ns explica que aquelles persones que són de confiança miren als ulls de l’interlocutor, i qui no ho fa, menteix o amaga quelcom, i no ens en podem refiar. El ventre porta les cames: vol dir que quan hi ha gana, tot és secundari, és el primer que cal resoldre. Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot: fa referència a la cruesa del temps durant el mes de març, tan forta que moltes vegades afecta la salut de la gent, ja castigada pels mesos d’hivern transcorreguts. Per Nadal, qui res no estrena res no val: aquí trobem diferents vessants. D’una banda, fa referència a la tradició d’estrenar per Nadal, històricament la festa més gran de l’any. D’aquí es desprèn que qui no podia fer-se roba nova per aquesta celebració, és que no tenia un quarto. També es pot interpretar que qui no té respecte per a les tradicions, tampoc n’és mereixedor. Poll ressuscitat, pica més que cap: s’aplica a aquells que havent millorat de fortuna, són més estirats que els que rics d’antic. Qui no té feina, el gat pentina: es diu quan un és tan avorrit que s’apunta a qualsevol activitat. També quan hom es preocupa de ximpleries per manca de problemes importants. Qui menja fel, té la boca amarga: el significat d’aquest és evident, que si fas quelcom, n’has d’assumir les conseqüències Val més tenir que penedir: vol dir que sempre és d’allò que no hem fet del que tenim pena, que és millor fer un esforç i tirar endavant, que no deixar de banda aquella cosa que potser ens caldria haver dut a terme. S’acosta a la versió castellana “mejor tener que desear”, però el nostre dóna un matís diferent, doncs canvia desitjos per penediment.
Ens saps més refranys catalans? Comparteix-los amb nosaltres als comentaris!
