Actualment, gràcies als productes envasats que poden trobar al supermercat, les unitats de mesura no ens resulten tan indispensables. Al cap i a la fi, a l’etiqueta de l’envàs apareix el total de grams amb els que compta l’aliment i amb aquesta xifra ja ens guiem.
Tot i així, no fa tants anys s’anava a la vaqueria amb la nostra lletera, a la botiga del barri amb l’ampolla de l’oli, i al carnisser li dèiem que volíem tant d’aquest tall, tant de l’altre tros.
En aquests moments, per saber les mides de la parcel·la o el camp que volem acotar, disposem des de mesuradors làser fins a “geolocalitzadors” via satèl·lit, que ens diuen al mil·límetre on acaba la finca, però temps enrere, el pagès no tenia massa eines per amidar els seus camps.
Amb tot i això, les fites eren ben posades, i la quantitat d’unes terres era coneguda per qualsevol. Si vius a un pis de lloguer a Barcelona, potser et sembla interessant descobrir amb ShBarcelona les mesures més utilitzades en l’ antiguitat a Catalunya.
Article relacionat: Refranys catalans
Taula de Continguts
Com es mesurava antigament?
Has sentit a dir que plou a bots i barrals? Saps què vol dir? Actualment fem servir el sistema mètric decimal, unificat a gairebé tota Europa i gran part del món. S’aplica per primera vegada a Barcelona el 1871.
La pregunta és: com ho fèiem abans? Doncs molt fàcil, amb unitats de mesura antigues. Majoritàriament en desús, només les trobem a la literatura i a la memòria de les persones grans, ja que malgrat que la llei imposava les noves, el comú de la gent seguia fent-les servir, perquè en tenien el costum i els hi era més fàcil.
Busca el millor pis de Barcelona
Farem memòria d’unes quantes, les que han trigat més a desaparèixer, fins i tot n’hi ha que encara corren. Com que algunes d’elles no tenen el mateix valor segons la localitat o el tipus de mercaderies, aclarir que ens referirem a Barcelona, i als productes d’alimentació.
Mesures antigues
Fent un repàs de les unitats de mesura que s’ utilitzaven antigament, veiem que en trobem unes quantes, ja siguin unitats de pes, de capacitat, per a mesurar longituds, o fins i tot superfícies. A continuació en tens un bon llistat.
De pes: unça (33,33 g), lliura (400 g), quarteró (2,6 kg), rova o arrova (10,4 kg), quintar (41,6 kg), i càrrega (120 kg). En el cas de la carn: terça (400 g) i lliura carnissera (1,2 kg).
De capacitat: petricó (23,5 cl), porró (94 cl), càntir o cànter (10,27 l), barral (15 l), carga (50 l), bot (60 l), bota (120 l). Fixa’t doncs de quina manera plou… També hi trobarem el mot quartà que equival a uns 6 litres, més o menys. Per últim us presentem el mot picotí, que varis segons la provincia de Catalunya. A Barcelona i Tarragona equivaldria a 448 l i 1,475 l respectivament,
De longitud y superfície: pam (20 cm), peu (26 cm), pas (80 cm), vara (80 cm), cana (1,56 m), mujada, jornal o vessana (2.182 m2) és el que un home podia llaurar en un dia, i una boada el mateix, però amb una parella de bous, vet aquí el nom.
Article relacionat: Els castells, una tradició molt catalana
També s’emprava la cana quadrada (2,438 m2), i la quartera (3.868,8398 m2), que equivalia a 4 quartans o 6 picotins.
Des de ShBarcelona esperem que si mai et trobes amb alguna d’aquestes mides, sàpigues el que representen, i haver eixamplat el teu coneixement sobre la Barcelona antiga. Et proposem que utilitzis alguna d’aquestes unitats de mesura, a veure si el teu entorn les sap interpretar de manera correcta!
Coneixies alguna d’ aquestes unitats de mesura antigues de Catalunya? Si en saps més no dubtis a compartir-ho amb nosaltres als comentaris!
Jo no sóc tan gran i recordo que la meva mare em feia anar a comprar amb l’encàrrec de demanar una lliura de pa rallat o de fruits secs. Jo, que no tenia ni idea de quan era una lliura, confiava en el botiguer i devia de fer-ho bé perquè no havia de tornar a reclamar la quantitat sol·licitada. Gràcies per aquest article que m’ha fer recordar moments de la meva infantesa i del meu barri de Barcelona, La Sagrera.
una cosa, per que no sur la salma?
Maremevaaaaaaaa
Hola Mercedes
Sobre les unitats de pes, vaig aprendre a comprar de la meva avia en unces i lliures. I he de reconèixer que les vaig fer servir fins que les dependentes (sovint dones) van deixar d’entendre’m.
Llàstima que s’hàgi pedut, malgrat l’utilitat del sistema decimal, aquesta forma de mesurar.
Recentment he redescobert Carles Soldevila i el seu “Lau, o les aventures d’un aprenent de pilot” que ja vaig llegir de jovenet. Quina ha estat la meva sopresa al llegir les mesures de distàcia curta en “canes”, cosa la qual, després d’haver-me adreçat infructuosament al Coromines, m’ha dut a trobar la teva referència a la xarxa.
Moltes mercès per l’aportació.
Salut
Albert (Barcelona, 1958- )
Hola ,sóc de la vora de Tarragona i em sonen aquestes mesures .S’hi poden afegir el grapat (el que cap en una mà) i l’almosta( el que cap ajuntant les dues mans), la segona la vaig aprendre dels meus avis.
Salut ,
Anna M. (Torredembarra)
Gràcies per l’aportació Anna Maria!! Salutacions!
Hola, recordó que parlaban del picudo com a mida per fruías secos, , avellanes, pero no se a que equival. Algú ho sap.?
Perdón es PICUTI
recordo que el pare comprava el vi a “quartes”(quarta=8l.) i a sesters que no se que es.
Merci per l’aportació Joan! Salutacions!
Hola, jo havia treballat en un mercat cap als anys 1970-77 i encara s’empraren la lliura i la terça. I també l’unça (suposo que s’escriu així) que equival a 33,3 gr. Es demanava una unça, una unça i mitja (50 gr), tres unces o tres unces i mitja, després ja es passava a la mitja lliura o mitja terça.
També recordo la mitja presa de xocolata, que era la quantitat de xocolata que menjàvem per berenar
Gràcies Marta per l’aportació! Sens dubte unes unitats de mesura d’allò més interessant.
Salutacions!
Hola,
Jo soc d’un poblé de Lleida, de l’Urgell, la unitat de superficie de conreu és el jornal, (avui en día encara es fa anar) es aproximadament 1 Hc =2,3jornals. I un jornal son 12 porqués.
El jornal es el que es podía llaurar en 1 día amb una mula.
Cal a dir que el jornal no es exactamente el mateix número de m2, canvia entre poblé.
Salut!!!
Des de petit he fet servir aquestes mesures, sobretot a la tocineria,
3 unces 100g
4 unces i mitja 150g
Mitja lliura 200g
Fins que poc a poc va anar plegant la gent que ho entenia
Una mesura que recordo molt de petit (Anys cinquanta) és el petricó, a vegades quan compravem licor al celler
Jo amb dic Martí i quan era petit, ara tinc 86 anys, em deien ” Martí a quin preu vens el vi? i jo contestava, a sis dos rals el picotí.marti
Quan era petit vivia a Sant Celoni i em deien, Martí a quan vens el vi i jo contestava a 2 rals el picot. Ara tinc 86 anys