El Museu Picasso de Barcelona, obert el 1963 per voluntat del mateix Picasso, és el testimoni del vincle amb la ciutat de l’artista, que hi va fer llargues i repetitives estades. El carrer de Montcada, al barri del Born, és un històric racó de la ciutat on el Museu ocupa 5 palaus medievals per custodiar més de 3.800 obres d’art.
El 1971, amb el material que el pintor malagueny havia regalat al seu amic Manolo Hugué i més tard a la seva vídua, es va preparar la primera exposició temporal d’una setmana de durada. Des d’aleshores moltes exposicions han passat pel museu, el paradigma de totes és la del 2002, titulada “Paris-Barcelona, 1888-1937”. Més de 600 obres de gran quantitat de moviments artístics van reunir als grans que van marcar l’època: Dalí, Miró, Derain, Cèzzane o Van Gogh són alguns d’ells.
Les anteriors són dues de les 79 exposicions que al llarg del seu mig segle d’història ha programat el museu. En aquests cinquanta anys han viatjat a Barcelona obres fonamentals com “Les Demoiselles d’Avignon” o “La vida”, que han ajudat a explicar la importància del pintor. Però cal no oblidar les mostres dedicades a altres artistes, o com hem comentat abans, moviments artístics, que han servit per explicar al públic una visió de l’art del segle XX, amb noms com Paul Klee, Georges Braque, Oskar Kokoschka, Henri Matisse, Henri Laurens, Max Ernst, Malevich, Degas o Santiago Rusiñol.
Tot això es recull en la tercera i última exposició de les pensades per celebrar l’aniversari, “El Museu Picasso, 50 anys a Barcelona. Les Exposicions”, des del 16 de gener fins al 9 de març proper. L’exposició, exercici de memòria, comprèn abundant material fotogràfic dels diferents muntatges. El Museu té al seu fons la sèrie completa de Las Meninas i l’obra més gran de la seva època de joventut. Per aquest motiu, s’inclou en aquesta exposició commemorativa un oli de la sèrie “Meninas”, un “autoretrat de Picasso” de 1886, una “Escena mitològica” de Joaquín Torres García (1906) i un “autoretrat” de Manolo Hugué (1901).
Les noces d’or són una bona excusa per recopilar cartells, catàlegs i tot el material que han generat les 79 exposicions temporals que han penjat de les seves parets. En tres sales descobrim el treball de mig segle, amb petites joies com el pòster de l’exhibició “Picasso eròtic” de 1979, dissenyat per Tini Miserachs i que agermana una foto de Picasso amb un dibuix d’un home amb ulleres que li dóna la mà a una estilitzada “pin-up”.
Alhora el Museu ofereix activitats com el club de lectura, visites comentades a la col·lecció permanent o les exposicions temporals, i fins i tot un program d’entrenament de la memòria per a la gent gran. Les ciutats de Màlaga i París també disposen de Museu Picasso.
Fent clic a l’enllaç pots fer un itinerari virtual per la ciutat, basat en la Guia de la Barcelona de Picasso segons Josep Maria Carandell, on es troben els domicilis, els tallers, els llocs preferits com Els Quatre Gats, etc.
Des de ShBarcelona et recomanem que facis una visita al Museu, i aprofitis per donar un tomb pel carrer de Montcada i environs, gaudiràs de l’ambient cultural i lúdic del barri.
