Quan busques llogar un pis a Barcelona, has de saber que aquest tipus d’operacions estan regulades per la Llei d’Arrendaments Urbans. Aquesta llei sol canviar cada cert temps; per la qual cosa és important conèixer una versió actualitzada.
En aquest article de ShBarcelona t’expliquem totes les novetats de la Llei d’Arrendaments Urbans perquè sàpigues quines obligacions legals existeixen en una situació de lloguer. Segur que et resulta molt útil per a conèixer les teves obligacions i drets.
Article relacionat: Consells per a llogar un pis
Taula de Continguts
Què és la Llei d’arrendaments urbans? (LAU)
Aquesta llei regula tot el relatiu a lloguers des de 1964, i s’ha anat actualitzant per a protegir més l’inquilí i als propietaris. Les reformes més importants són les de 1995, 2013 i 2019, i les reformes més recents s’han aprovat aquest mateix any 2021.
Per a començar, la llei aplica a tota finca urbana que es llogui a manera d’habitatge, o per un ús diferent, en un immoble que sigui habitable, places d’aparcament, trasters o qualsevol accessori de la finca.
Troba el millor pis de lloguer a Barcelona
Ha d’existir un contracte pel mig on s’estipuli la cessió d’un immoble a canvi d’un import econòmic (renda). Aquest contracte ha de tenir una persona que cedeix i una altra que paga per utilitzar aquesta cessió.
Independentment de la durada del contracte, la llei també regula aquells arrendaments que es facin per a exercir una funció diferent a l’originalment pensada; com poden ser activitats professionals, recreatives o docents.
Foto via Unsplash
Canvis de 2019 en la Llei de lloguers
Com bé hem comentat, en 2019 van entrar en vigor canvis en la LAU que són molt significatius i pretenen protegir l’inquilí. És important conèixer-los per a poder fer ús d’ells en cas de ser necessari. Els propietaris, al seu torn, també han de conèixer quines modificacions s’han produït sobre aquest tema per a saber a què atenir-se.
Termini de pròrroga obligatòria
El primer canvi destacable és que la durada del contracte de lloguer, passa de ser de 3 anys a 5 anys. Al mateix temps, s’estableix un termini de pròrroga obligatòria de 3 anys sempre que cap de les dues parts manifesti voluntat expressa de rescindir el contracte.
Cerca aquí el teu pis ideal a Barcelona
Quan l’arrendador és una persona jurídica, el termini de pròrroga obligatòria també és de 3 anys, però la durada del contracte és de 7 anys sempre. L’inquilí ha de tenir present que haurà de notificar amb 2 mesos d’antelació la rescissió del contracte.
Si el propietari al·lega la necessitat de l’habitatge, segons la Llei d’Arrendaments Urbans el contracte no es prorrogarà automàticament. Sempre que consti de manera clara en el contracte.
La llei d’arrendament urbà no obliga a una durada de contracte especifica, el que regula és simplement com es prorrogarà de manera automàtica, sempre que totes dues parts no expressin el contrari.
Article relacionat: Llogar o comprar a Barcelona?
Despesa de les gestions
Una altra dada important és que en el cas en què l’arrendador sigui una persona jurídica, les despeses de gestió immobiliària aniran a càrrec de l’arrendador, excepte en el cas dels serveis que hagin estat contractats a iniciativa directa de l’arrendatari.
Pel seu costat, en els contractes de fins a 5 anys de durada o fins a 7 anys en cas de persones jurídiques, el valor de la garantia addicional (fiança o aval) no podrà excedir de 2 mensualitats de la renda.
Al seu torn, es torna al principi de llibertat de pacte en arrendaments d’habitatge de superfície superior a 300 m² o de renda inicial superior a 5,4 vegades el salari mínim interprofessional.
Foto via Unsplash
Límits en el preu de la renda
A més, s’introdueix un límit en l’actualització de l’IPC en contractes de renda reduïda, concepte nou definit en l’article 18 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). També s’estableix exempció del pagament del ITP en els lloguers d’habitatge permanent.
Després dels 5 anys de durada del contracte, 7 anys en cas de les persones jurídiques, es podrà augmentar la renda anual, sempre que aquest augment no superi el 20% de la renda vigent en aquest moment.
A més d’efectuar obres de millora per part de l’arrendador, encara que si es pacta entre inquilí i propietari, aquestes obres es podrien realitzar sense la necessitat de signar un nou contracte.
Actualment també es regula la fiança, cosa que no existia anteriorment, a un màxim de 3 mesos de dipòsit. La fiança real equival a la quantitat d’un mes de renda, els altres dos corresponen a una garantia addicional.
Si els lloguers no tenen la fi de residir en l’immoble, com en el cas dels locals, la fiança legal és de dos mesos, tal com es regula en l’article 36.2 en les últimes reformes de la Llei d’Arrendaments Urbans.
Vols allotjar-te a Barcelona? Troba aquí el teu pis de lloguer
No hi ha regulació en els mesos que corresponen a la garantia de la fiança quan els contractes són de llarga estada. Aquests contractes signen períodes inicials de més de cinc o set anys. En aquest cas, s’haurà de recordar la quantitat entre totes dues parts.
Foto via Unsplash
Com veus, la majoria dels canvis estan destinats primordialment a la protecció de l’inquilí, amb la intenció d’acabar amb unes certes pràctiques abusives que han pogut tenir lloc en alguns casos amb inquilins, el qual l’únic habitatge habitual és la llogada.
Què et semblen els nous canvis de la Llei d’Arrendaments Urbans?
Fonts:
- https://www.fotocasa.es/blog/alquiler/ley-arrendamientos-urbanos-en-cinco-puntos-clave/
- https://www.ilpabogados.com/la-nueva-ley-de-arrendamientos-urbanos-2019/
- https://www.boe.es/buscar/act.php?id=boe-a-1994-26003#tu
- https://www.conceptosjuridicos.com/ley-arrendamientos-urbanos/
