En una entrada anterior parlàvem “De grafitis i safaris“, avui anirem un pas més enllà.
Molts donen per mort el grafiti urbà. La lluita de les administracions contra el grafiter de motxilla i sabatilles (per córrer si hi ha problemes), i l’adequació d’espais perquè aquest art es pugui manifestar sense generar conflicte, ha fet que molts d’ells s’hagin reconvertit en artistes de carrer, amb el beneplàcit de les autoritats.
Ha nascut el Street Art. Els grafiters s’han “domat” i ara les seves obres porten missatge, un missatge per fer la vida dels ciutadans més alegre, i també per fer pensar al vianant.
Aquesta modalitat és molt millor acceptada que el grafiti. Aconsegueix acaparar l’atenció de molt i divers públic, que ho veu com a art extramurs dels museus. Ens ho topem en qualsevol racó de 
qualsevol ciutat, i tant és així que en moltes d’elles s’organitzen recorreguts guiats per tal de fotografiar aquest tipus d’art. D’aquesta manera, a poc a poc, ja són molts els turistes que ho incorporen als seus plans de viatge a grans urbs com una activitat més.
El Street Art més comú és el grafiti artístic en murals o façanes d’edificis, utilitzant les grans parets com a llenços, amb la diferència que ara és comptant amb els permisos necessaris. Però també hi ha altres tipus d’expressions: un exemple d’això fou la “Cow Parade“, una exposició itinerant de vaques de fibra de vidre pintades per artistes internacionals, que fa uns anys van poblar els carrers de moltes ciutats del món i es van convertir en un cobejat objectiu de les càmeres fotogràfiques.
Recentment, Barcelona i Madrid varen ser escenaris d’un projecte del col·lectiu Boa Mistura que ha tingut gran transcendència, i que va consistir a humanitzar les ciutats, escrivint versos en els passos de vianants. Va tenir tal acolliment i va despertar tanta curiositat que ràpidament es van organitzar recorreguts per visitar-los tots, i com no, fotografiar-los.
No tot l’art urbà és pintura: grans figures de bronze de grandària natural reflectint activitats del passat o activitats quotidianes són utilitzades pels vianants per interactuar amb elles. Els pilons dels carrers decorats amb dibuixos, o cobrir amb fundes de ganxet els arbres, componen un mosaic cultural a l’abast de tots.
Ha mort realment el grafiti de carrer? O encara no se sap? Arran d’un de fet l’any 1986 a Nova York, el famós Arturo Pérez Reverte va dir: “Una vegada hi havia una raça especial de persones anomenades escriptors de grafiti. Van lluitar una batalla contra la societat. El resultat encara es desconeix”.
A ShBarcelona ens agradarà saber la teva opinió, deixa’ns el teu comentari.
